jueves, abril 14, 2005

La meva terra és el mar, de LAX 'N' BUSTO

Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i que allargo les hores.
Tu, vell timó que m'ajudes, la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d'aquesta tempesta, treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser vaig em vaig perdre el cel. Vaig perdre el seny.

Dona'm força per cridar, que no sóc d'aquí,
tampoc sóc d'allà, la meva terra és el mar.
Dona'm força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i sempre així serà.

Vaig neixer sense fronteres, no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses que ens separen i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions.

Dona'm força per cridar, que no sóc d'aquí,
tampoc sóc d'allà, sóc part de l'Oceà.
Dona'm força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú, la meva terra és el mar fet d'aigua i sal.
Sota l'aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions,
el silenci que m'envolta és la solfa que em fa viure, viure i ser lliure, lliure!

Dona'm força per cridar, que si l'aigua és amor,
jo de pedra no sóc, mulla'm un altre cop.
Dona'm força torna'm boig, que si l'aigua és amor jo de pedra no sóc,
mulla'm un altre cop dins el cor...